La nostra parròquia neix a l’ombra del monestir de Sant Llorenç de La Mola. No tenim data exacte de la seva fundació, però sabem que després de la consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç (22 de juny de 1064), al cap de poc temps els mateixos monjos van fer unes donacions de terrenys per tal que es pugués erigir una parròquia que tingués cura de les necessitats pastorals de la gent de la contrada.

Durant segles, la parròquia era una realitat totalment rural: dins del seu territori hi havia masos i cases pairals aïllades o separades per boscos i camps. La mateixa parròquia estava del tot solitària enmig del bosc, tot i que era un espai d’encontre i reunions dels veïns, ja sigui per celebrar la pròpia fe, com també per assumptes de natura civil o veïnal.

​

A finals del s. XVIII, al marge del Camí ral de Barcelona a Manresa, es van començar a edificar algunes cases, que com a novetat, formaven un petit nucli urbà. Entre el 1772 i el 1778 podem datar aquest “inici” del que es configurarà com el futur carrer Sant Joan, origen de l’actual poble de Matadepera.

Així durant tot el segle XIX es va anar ampliant la “vil·la nova” que anava formant-se a l’extrem sud del municipi. El 1835 davant de notari, un veí del poble (de l’actual Can Vinyés), va facilitar uns terrenys perquè es construís una capella i una rectoria al nou nucli urbà.

​

L’arquitecte que va dur a terme l’obra fou en Josep Simó, i malgrat l’oposició dels veïns de les cases de pagès i del propi rector (que no volien canviar de lloc la parròquia), la capella (que fou sempre una iniciativa privada) estarà construïda el 1852.

​

El litigi entre els feligresos de pagès i els de la vil·la, es va allargar durant algunes dècades. Però la veritat era que el pes demogràfic (i les necessitats pastorals subsegüents) estava a favor de la vil·la i amb el pas del temps això no faria sinó que augmentar (el 1862 la vil·la ja tenia 550 habitants censats).

​

Això farà que entre els anys 1860 i 1888 els veïns de la vil·la vagin fent més i més pressió davant del bisbat per traslladar la parròquia a la capella del carrer Sant Joan. A més la riera que s’interposa entre la vil·la i la parròquia antiga sovint feia difícil l’accés dels feligresos a missa.

​

A mesura que arribem a finals del s. XIX el projecte va prenent forma. A més els rectors, primer contraris, ara estaven a favor, ja que l’aïllament que tenien a la parròquia antiga els havia portat més d’un ensurt. El 1880, el bisbe de Barcelona Urquinaona dóna el vist-i-plau al trasllat. Ara calia fer una parròquia nova a sobre de la petita capella existent. El rector (Mn. Joan Trullàs) va baixar a viure al poble en una casa de lloguer el 1881. El 1883 s’acorda desmuntar la casa rectoral de l’antiga parròquia per aprofitar les pedres i teules per construir la nova.

​

El primer que es comença a construir és el campanar nou. S’acabarà el 1904. El 7 d’agost es beneeix l’obra i les noves campanes. L’aleshores rector, Mn. Jaume Torras promou una campanya per recollir diners per fer la transformació de la capella en església parroquial. L’arquitecte que durà endavant el projecte serà en Bonaventura Bassegoda. L’any 1910 van començar les obres de l’actual temple. El 1912 el temple ja estava cobert. El 1914 es va traslladar l’altar de l’antiga parròquia a la nova i s’hi començà a celebrar-hi els sagraments. El 1917 l’església serà consagrada i el 1931 finalment s’acabarà amb la col·locació de la creu de la façana principal.

​

Per tant, de manera extraordinària, el nostre poble té dues parròquies sota el mateix patró, ja que l’antiga parròquia mai va deixar de ser-ho. Una, la nova, al carrer Sant Joan al bell mig del poble, l’altra, l’antiga enmig del bosc, al costat del Cementiri (ara de propietat municipal). En realitat la vida pastoral i el culte es realitza en l’església nova, ara bé, a l’antiga parròquia sobretot, per la bellesa i tranquil·litat del seu entorn se celebren sobretot la majoria dels matrimonis.  Un diumenge a l’any, en concret el primer diumenge de juny, per donar gràcies pel curs, la missa de les 12,00 se celebra a l’antiga parròquia. Així estem en contacte agraït amb les nostres arrels.